diumenge, 30 de juny del 2013

La Pastereta (Vies: La Funció Clorofíl·lica i El Díedre Bonington)

Participaren: Miquel, Joan, Albert, Jorge, Ángel i Alfonso

La Pastereta es troba a la zona d'Agulles, passat el restaurant La Vinyanova i continuant pel camí de sorra arribem a un petit aparcament al costat de la carretera. Deixem el cotxe allà i a pujar! Sort que varem fer un bon esmorzar al Bruc, com sempre, al bar de l’Anna.


Feia molt de temps que no ho aconseguíem, però per fi, aquesta setmana varem aconseguir reunir tota la colla, amb excepció de la Laura. Des d’aquí l’enviem una forta abraçada - ànims! Et volem veure aviat de tornada!

En Joan fent una ullada a la via "La Funció Clorofíl·lica"
La Pastereta és molt recomanable en aquesta època de l’any per que tenim ombra fins passat em migdia. Per sort, passat el migdia, com que encara escalàvem, van passar alguns núvols que van fer molt de bé per poder aguantar la calor.

En Joan i en Jorge pujant el primer tram de "La Funció Clorofíl·lica"
Fent el darrer tram l'Albert i en Jorge fent de primer
Varem fer dues vies. La primera es diu “La funció clorofíl·lica” i a excepció d’un tram de V la resta de la via és bastant fàcil. Es tracta, a l’igual que tot el sector de la Pastereta d’una roca feta a base d’un conglomerat de roques mes petites que, amb el temps van caient, de manera que tota la base d’aquestes muntanyes està plena d’aquestes roques arrodonides que, al final, és el que entranya més perill, per que es molt fàcil relliscar amb elles o fer-les caure al caminar per zones més altes. El crit per excel·lència d’aquest cap de setmana va ser: “pedraaaa!”.

En Miquel i en Joan al cim de "La Funció Clorofíl·lica"
Com que varem fer dues cordades de tres, l’últim tram, dels tres que té aquesta via, el vam obrir, a una cordada el Jorge, i a l’altra jo. Val a dir, que era molt fàcil!

L'Albert preparant el ràpel
No tant fàcil, eren els dos trams que va obrir en Joan a la segona via que varem fer: “El Díedre Bonington”.

En Joan fent de primer al "Díedre Bonington"

En Joan fent de primer al "Díedre Bonington"
És tracta d’una via molt recomanable, amb uns passos molt més forçats que la via anterior.

L'Abert fent el primer tram del "Díedre Bonington" 
El màxim nivell que arribem a trobar és V i els dos trams més interessants, dels tres que te la via, son el primer i el segon. El ràpel d’aquesta via es fa per la mateixa via, en dos llargs, però em de tenir en compte que el segon llarg comença en una alzina que està situada en una zona amb pendent i plena de roques arrodonides, el millor és que un hagueu baixat marxeu de la zona per que cauran pedres, segur!

En general, va ser un dia genial, varem gaudir molt i varem riure encara més. Al baixar, com no, al bar de l’Anna, unes braves i unes olives!

Les dues vies son molt recomanables, però si haguéssim d’escollir, diríem que la segona, ho és més.

diumenge, 16 de juny del 2013

El Gorro Frigi (Via Carles)

Participaren: Albert, Ángel i Alfonso

Aquesta setmana, tornem a Montserrat!

L'Ángel i l'Albert esmorçant al Monistrol
Després de fer un bon esmorçar al poble del Monistrol, continuem carretera a munt fins arribar a l'aparcament del Monestir i ens disposem a pujar caminat cap a la zona de les gorres. Aquesta vegada però volem provar un nou camí (nou per nosaltres). Es tracta del Camí de Sant Joan, i, tot i que el nostre propòsit era estalviar-nos les escales del pobre per la calor que feia, al final va resultar que tot i que el camí era més còmode, amb el sol que feia varem suar la gota grossa.

Pujant el camí de Sant Joan a Montserrat
Arribem a peu de via gairebé a dos quarts d'onze i ens disposem a pujar, sense badar, la via Carles del Gorro Frigi. Ja havíem fet aquesta via amb el curset d'escalada, però, dels tres que som avuí, només l'Albert, ja que L'Àngel i jo varem fer la via Badalona, just al costat. Es tracta d'una via molt espectacular, pel fet que les vistes son increïbles. Es pot veure el monestir de Montserrat a baix entre les muntanyes.

L'Albert fent el pas de 5+



La via no entranya gaire dificultat, trobem com a màxim un 5+, però tenim molt bones presses, per gaudir de l'escalada amb peus i mans. Son 5 llargs de corda i compta amb unes reunions molt còmodes. Podríem dir que els dos trams que entranyen una mica de dificultat son el tercer tram que inclou el pas de 5+ i, el cinquè i últim justament desprès d'una esquerda que s'acaba passant sense dificultat però que s'ha de mirar dues vegades.

A dalt l'Albert asegurant l'Ángel que puja
L'Albert i jo, fent la foto, esperant a la reunió

L'Ángel fent de primer
Un cop al cim, tenim una creu que també serveix com a última reunió. Va fer un dia de molta calor i un cop a dalt no varem trigar gaire a baixar, com si fossi'm gambes

L'Ángel, l'Albert i jo, de nou al cim del Gorro Frigi


La baixada, a la part posterior de la via que hem fet, es pot fer sense equipament ja que està equipada amb cables d'acer i cadenes.

És una via molt maca de fer, molt recomanable si vols fer una via llarga que no tingui massa dificultat, amb molt bones presses i unes vistes espectaculars.