Participaren: Jorge, Ángel i Alfonso
Comencem el dia amb plugims sense importància
al passar per Barcelona però, com sempre, Montserrat és un altre món. Podríem
dir que te el seu propi clima, un clima impredictible per google, perquè
rarament encerta.
Volem fer-nos amb el cim de l’agulla de l’Arbret
seguint l’aresta Brucs. Agafem les ressenyes al bar de l’Anna (El Bruc), així
com un esquema de l’aproximació.
Deixem el cotxe a l’aparcament de Can Massana
i pugem a peu fins el refugi Vicenç Barbé. D’aquí seguim fins a l’agulla de l’arbret
que està darrera de les agulles de les Bessones.
Es tracta d’una agulla molt concorreguda, de fet
hem agut de fer cua, hi havia una cordada pujant, una esperant i una altra que
ha sortit a l’hora que nosaltres i amb la qual ens hem anat creuant.
![]() |
Fent cua, esperant que pugés la cordada de davant |
El grau més alt que ens podem trobar a l’aresta
Brucs és un IV+ però és molt recomanable per que te unes vistes increïbles i al
no ser complicada es gaudeix molt. No trobarem unes bones presses per les mans,
però si pels peus que fan que es tracti d’una pujada molt còmoda.
![]() |
Angel superant-se una vegada més. |
![]() |
En una de les reunión, ja queda menys! |
A dalt trobarem l’arbret que dona nom a l’agulla
i un ràpel preparat de 50 metres, que comença en una xemeneia i acaba tenint
una petita desplomada.
![]() |
A l'arbret, demanem als companys de l'altra cordada que ens faci la foto. |
En definitiva, es tracta, com ja he dit, d’una
escalada agradable i sense complicacions que ens ha fet gaudir d’un dia solejat
perfecte per escalar.
![]() |
Jo fent el ràpel de 50 metres. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada