Participaren: Miquel, Joan, Albert, Jorge, Ángel i Alfonso
La Pastereta es troba a la zona
d'Agulles, passat el restaurant La Vinyanova i continuant pel camí de sorra
arribem a un petit aparcament al costat de la carretera. Deixem el cotxe allà i
a pujar! Sort que varem fer un bon esmorzar al Bruc, com sempre, al bar de l’Anna.
Feia molt de temps que no ho aconseguíem,
però per fi, aquesta setmana varem aconseguir reunir tota la colla, amb excepció
de la Laura. Des d’aquí l’enviem una forta abraçada - ànims! Et volem veure
aviat de tornada!
 |
| En Joan fent una ullada a la via "La Funció Clorofíl·lica" |
La Pastereta és molt recomanable
en aquesta època de l’any per que tenim ombra fins passat em migdia. Per sort,
passat el migdia, com que encara escalàvem, van passar alguns núvols que van fer molt de bé
per poder aguantar la calor.
 |
| En Joan i en Jorge pujant el primer tram de "La Funció Clorofíl·lica" |
 |
| Fent el darrer tram l'Albert i en Jorge fent de primer |
Varem fer dues vies. La primera
es diu “La funció clorofíl·lica” i a excepció d’un tram de V la resta de la via
és bastant fàcil. Es tracta, a l’igual que tot el sector de la Pastereta d’una
roca feta a base d’un conglomerat de roques mes petites que, amb el temps van caient, de manera que tota la base d’aquestes muntanyes està plena d’aquestes
roques arrodonides que, al final, és el que entranya més perill, per que es
molt fàcil relliscar amb elles o fer-les caure al caminar per zones més altes.
El crit per excel·lència d’aquest cap de setmana va ser: “pedraaaa!”.
 |
| En Miquel i en Joan al cim de "La Funció Clorofíl·lica" |
Com que varem fer dues cordades
de tres, l’últim tram, dels tres que té aquesta via, el vam obrir, a una
cordada el Jorge, i a l’altra jo. Val a dir, que era molt fàcil!
 |
| L'Albert preparant el ràpel |
No tant fàcil, eren els dos trams
que va obrir en Joan a la segona via que varem fer: “El Díedre Bonington”.
 |
| En Joan fent de primer al "Díedre Bonington" |
 |
| En Joan fent de primer al "Díedre Bonington" |
És
tracta d’una via molt recomanable, amb uns passos molt més forçats que la via
anterior.
 |
| L'Abert fent el primer tram del "Díedre Bonington" |
El màxim nivell que arribem a trobar és V i els dos trams més
interessants, dels tres que te la via, son el primer i el segon. El ràpel d’aquesta
via es fa per la mateixa via, en dos llargs, però em de tenir en compte que el segon
llarg comença en una alzina que està situada en una zona amb pendent i plena de
roques arrodonides, el millor és que un hagueu baixat marxeu de la zona per que
cauran pedres, segur!
En general, va ser un dia genial,
varem gaudir molt i varem riure encara més. Al baixar, com no, al bar de l’Anna,
unes braves i unes olives!
Les dues vies son molt
recomanables, però si haguéssim d’escollir, diríem que la segona, ho és més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada